La Dona noble catalana i l’Espiritualitat (1/3)
The Catalan noblewoman and spirituality (1/3)
A Occitània, inclosa Catalunya, la dona medieval noble era culta, formada i sensible. Si fem un repàs per tres dones de la nissaga dels Foix-Cardona, descobrirem com era l’espiritualitat catalana fins la Contrareforma tridentina dels segle XVI. Les nostres tres protagonistes són: Esclarmonda de Fois i Trencàvelh, La Dama Blanca; Esclarmonda de Foix i de Cardona, i Caterina de Cardona i Anglesola.
In Occitania, including Catalonia, the noblewomen of the Middle Ages were cultured, educated, and sensitive. By looking at three women from the Foix-Cardona lineage, we will discover what Catalan spirituality was like until the Tridentine Counter-Reformation in the sixteenth century. Our three protagonists are Esclarmonda de Fois and Trencàvelh, La Dama Blanca; Esclarmonda de Foix and Cardona, and Caterina de Cardona i Anglesola.
Esclarmonda de Fois, La Dama Blanca
L’ Esclarmonda de Fois i Trencavèlh, també coneguda com La Dama Blanca, la Gran o la Major, fou una dama medieval noble culta, formada i sensible. Professava la religió cristiana, però formava part del moviment càtar. De fet, va ser “Perfecta” i arxidiaconessa de l’església dels Bons Cristians, és a dir, una Bona Dona. La comunitat la respectava i sabem que va fundar, amb la seva cunyada Felipa, una Casa d’acollida per a noies i ancianes a Dun. Era un centre educatiu i de beneficència obert a la comunitat sense distinció de classes ni de congregació. Després de la seva mort l’any 1215, el seu bon record es mantingué al Lengadòc. Una de les llegendes relacionada amb Esclarmonda diu que, en morir, es transformà en un colom que vetllava per protegir el “tresor dels càtars”.
Esclarmonda de Fois i Trencavèlh, also known as The White Lady, the Great, or the Greater, was a cultured, educated, and sensitive noble lady of the Middle Ages. She professed the Christian religion but belonged to the cathar movement. She was “Perfect” and archdeacon of the Church of Good Christians, in other words, a Good Woman. The community respected her. She and her sister-in-law, Felipa, founded a shelter for girls and senior women in Dun. It was an educational and charitable center open to the community without distinction of class or parish. After she died in 1215, memories of her remained alive in Lengadòc. One of the legends surrounding Esclarmonda says that after her death, she turned into a dove who watched over the “treasure of the Cathars.”
El moviment dels Bons Cristians
The movement of Good Christians.
El catarisme és un corrent cristià gnòstic d’arrel oriental que arriba a Occitània-Catalunya pels volts de segle X-XI. Aquest moviment religiós aporta una perspectiva diferent sobre la religió cristiana que té impacte en la vida social i espiritual de la comunitat occitana.
Es tracta d’un moviment dualista cristià, és a dir, creia en l’existència de dues forces oposades, el Bé i el Mal. on el món material era vist com inherentment corrupte mentre que l’àmbit espiritual era pur. En aquest context, es considerava que les dones tenien un paper essencial en l’àmbit espiritual a causa de la seva connexió percebuda amb la puresa i l’espiritualitat. A més a més, feia èmfasi en l’espiritualitat i la via ascètica. Malgrat la destrucció dels escrits duta a terme per l’església catòlica sabem que la seva doctrina rebutja l’Antic Testament i pren com a base els textos cristians següents: El Nou Testament, L’evangeli de Joan, Textos apòcrifs: l’Evangeli de Tomàs o l’Evangeli del Sant Sopar. I altres escrits i ensenyaments propis que es transmetien oralment Aquests escrits se centraven en les seves creences dualistes, la renúncia a les possessions mundanes i la recerca de la puresa espiritual.
El gran èxit del moviment rau en la seva funció social i educativa. Els predicadors o líders espirituals càtars, anomenats Perfectes, podien ser homes o dones, eren dotats d’una bona formació teològica i duien una vida exemplar. Els Perfectes eren un exemple de vida evangèlica, organitzada al voltant de la pobresa i la puresa espiritual. Tanmateix, l’element clau del seu ascens fou que promovia una interpretació directa de les Escriptures, tot excloent una organització jeràrquica de l’església. Això representava un contrapoder per a l’església catòlica, car perdia el monopoli de la interpretació religiosa. En resum, el moviment dels Bons Cristians no tan sols democratitzava la religió cristiana, sinó la societat.
Catharism is a gnostic Christian current with Eastern roots that reached Occitania-Catalonia around the X-XI century. This religious movement brought a different perspective to the Christian religion, impacting the social and spiritual life of the Occitan community.
It was a Christian dualist movement, i.e., it believed in the existence of two opposing forces, Good and Evil, with the material world considered inherently corrupt, while the spiritual realm was pure. In this context, women played an essential role in the spiritual realm, as they were associated with purity and spirituality. Furthermore, it emphasized spirituality and the ascetic path. Despite the Catholic Church’s destruction of the scriptures, we know that their teaching rejects the Old Testament. Their doctrine grounds on the following Christian texts: The New Testament, the Gospel of John, apocryphal sources like the Gospel of Thomas, or the Gospel of the Last Supper. And other writings and teachings of their own passed down orally. These writings focused on their dualistic beliefs, the renunciation of worldly possessions, and the search for spiritual purity.
The great success of the movement lies in its social and educational function. The preachers or spiritual leaders of the Cathars, who were called Perfects, could be male or female, had an excellent theological education, and led an exemplary life. The Perfects were an example of an evangelical life focused on poverty and spiritual purity. However, the decisive element of their rise was that they promoted a direct interpretation of the Holy Scriptures. At the same time, they excluded a hierarchical organization of the church. That represented a countervailing power to the Catholic Church, as it lost its monopoly on religious interpretation. In short, the Good Christian movement democratized the Christian religion and society.
La Bona Dona
The Good Woman
L’Esclarmonda, com hem comentat, era una Bona Dona i una Perfecta. Cal destacar que, entre els Bons Cristians, el paper social i espiritual entre els homes i les dones era equitatiu, per tant, la dona tenia un estatut social i espiritual reconegut. En essència, el moviment càtar va proporcionar una plataforma perquè les dones assumissin rols de lideratge dins de les seves comunitats, participant en pràctiques espirituals, predicant i oferint orientació al costat dels homes.
Les dones eren respectades per la seva saviesa i coneixement. Sovint se les reconeixia com a guaridores, educadores i cuidadores dins la comunitat, inculcant valors morals i ensenyaments espirituals dins de la fe càtara. La seva implicació en la salut i l’educació els va permetre exercir influència i contribuir significativament al benestar i desenvolupament de la societat.
La cultura trobadoresca també va contribuir a una visió més matisada de la dona, celebrant les seves virtuts i elevant el seu estatus a través de la poesia i la cançó. Ben mirat, molts dels trobadors més famosos són trobairitz, trobadores.
Esclarmonda was, as we have already mentioned, a Good Woman and a Perfect. One should note that among the Good Christians, the social and spiritual role was equal between men and women. Therefore, women had a recognized social and spiritual status. The Cathar movement provided a platform for women to take a leadership role in their communities by engaging in spiritual practices, preaching, and offering guidance alongside men.
The Good Women gained respect for their wisdom and knowledge. They were often recognized as healers, educators, and caregivers within the community, imparting moral values and spiritual teachings within the Good Christians faith. Through their commitment to health and education, they were able to influence and make a crucial contribution to the well-being and development of society. Troubadour culture also contributed to a more nuanced view of women by celebrating their virtues and enhancing their status through poetry and song. On the face of it, many of the most famous troubadours are trobairitz, female troubadours.
EL PRIMER ATAC a l’espiritualitat occitana-catalana
THE FIRST ATTACK on Occitan-Catalan spirituality
La Croada albigesa (1200-1220)
The Albigensian Crusade (1200-1220)
El moviment càtar finalment va sucumbir a la implacable persecució de l’Església Catòlica i la Inquisició. El principal fet que en va determinar la seva desaparició pública fou la Croada albigesa, duta a terme entre els anys 1200 i 1220 pel Papa i el rei de França. Ambdós volien erradicar el poder del moviment càtar.
Per evitar la croada, els Comtes de Tolosa s’aliaren amb els Comtes de Barcelona l’any 1200. Malgrat les gestions realitzades pel Comte de Barcelona per arribar a un pacte amb el Papa i el rei de França, la croada no es va evitar. Així doncs, el 12 de septembre del 1213 en Ramon VI, Comte de Tolosa, amb els seus aliats, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix, comandats pel Comte de Barcelona, el rei Pere el Cerimoniós, s’enfrontaren contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Monfort. El rei Pere va morir durant la batalla, resultant-ne vencedor Simó de Montfort.
La massacre contra el poble occità va ser recollida en l’obra Canso de la Crosada (Cançó de la Croada). La batalla de Muret va marcar l’inici de les guerres religioses contra cristians, l’expansió imperialista dels francesos sobre Occitània i la fi de la creació de la Confederació Occitana-catalana.
The Catholic Church and the Inquisition relentlessly persecuted Catharism until its demise. The most significant event that brought about its public downfall was the Albigensian Crusade, undertaken between 1200 and 1220 by the Pope and the King of France. Both wanted to end the power of this “heretic” movement.
To avoid it, the Counts of Toulouse allied themselves with the Counts of Barcelona in 1200. Despite the efforts of the Count of Barcelona to reach an agreement with the Pope and the King of France, the Crusade took place. Thus, on September 12, 1213, Raymond VI, Count of Toulouse, fought with his allies Bernard V of Comenge and Ramon Roger I of Foix under the command of the Count of Barcelona, King Peter the Ceremonious, against the Crusaders and the troops of Philip II of France under the command of Simon de Monfort. King Peter died during the battle, while Simon de Montfort was victorious.
The work Canso de la Crusada (Song of the Crusade) recorded the massacre against the Occitan people. The Battle of Muret marked the beginning of religious wars against Christians, the imperialist expansion of the French over Occitania, and the end of the creation of the Occitan-Catalan Confederation.
El Colom
The Dove
Finalment, volem compartir una nota simbòlica que ens indica com la persecució duta a terme contra l’església dels Bons Cristians no va impedir que aquest tipus d’espiritualitat romangués en la població. Quan la llegenda d’Esclarmonda ens parla de la seva transformació en un colom que vetlla per les terres occitanes, ens vol dir que l’esperit del catarisme perviu, però d’amagat.
Finally, we want to share a symbolic note that tells us how the persecution against the church of Good Christians did not prevent this type of spirituality from remaining in the population. When the legend of Esclarmonda tells us about its transformation into a dove that watches over the Occitan lands, it means that the spirit of Catharism survives, but secretly.
El colom és un símbol que representa l’Esclarmonda, però també l’església càtara, ambdues conegudes amb el sobrenom de Dama Blanca. A més a més, el colom té un altre significat, tal com ens explica en Jordi Salat:
The dove is a symbol that represents Esclarmonda and the Cathar church, both known by the nickname of White Lady, La Dama Blanca. In addition, the dove has another meaning, as Jordi Salat tells us:
«L’animal típic i característic de les esglésies romàniques, és el colom. D’altra banda, el colom, està relacionat amb l’evangeli de Sant Joan i l’Apocalipsi i es troba a les piles baptismals. El colom és el símbol al·legòric del que s’anomena “el bateig de dalt” . Del “fet de néixer de dalt” en parlen els cristians tot referint-se al passatge de la Bíblia en la que se’ns diu que, en ser preguntat Jesucrist pels Apòstols sobre com serien reconeguts els cristians quan anessin a predicar pel món, els va respondre: L’Esperit Sant us infondrà el do de llengües. I a tot arreu hi parlaren en les llengües pròpies de cada lloc.»
«The typical animal characteristic of Romanesque churches is the dove. On the other hand, the dove relates to the Gospel of St. John and Revelation. It is present in baptismal fonts. The dove is the allegorical symbol of the so-called “baptism from above.” Christians relate to being “born from above” according to the Bible passage, which tells that, as the Apostles asked Jesus Christ how Christians would be recognized when they preached throughout the world, he replied: “The Holy Spirit will bestow on you the gift of languages.” And everywhere they spoke in the languages proper to each place.»
Vols comentar-ho? Ens trobem a
Do you want to comment on it? We’re on
Et convidem al nostre canal de YouTube per veure la sèrie dedicada a aquestes tres Bones Dones, exemple d’espiritualitat catalana.
We invite you to our YouTube channel to watch the series dedicated to these three Good Women, an example of Catalan spirituality.
Deixa un comentari