ESPERIT CATALÀ 2
@Antiblavers ens va parlar d’un personatge cabdal del pensament català, en Francesc Eiximenis.
Bon vespre i bon any!
Benvinguts a aquest espai, “Esperit Català”.
Abans de res, vull agrair els oients per dedicar un temps al tema que ens convoca, l’Esperit Català, i al ponent, Antiblavers, per acceptar la meva invitació. Per a qui no el conegui, Antiblavers té dos perfils de Twitter i una pàgina web Antiblavers.org amb informació rellevant sobre la història dels PPCC i el blaverisme. Doneu-hi un cop d’ull, perquè hi ha contingut molt interessant.
Bé, aquest és un espai de trobada per nacionalistes catalans que volem aprofundir en el coneixement de les arrels del nostre poble. El proppassat 20 de desembre vam tenir l’honor de sentir dues persones autodidactes parlar sobre l’Esperit Català. D’una banda, l’Antoni Gomis va compartir els seus coneixements sobre l’esperit català, o geni català, des d’una perspectiva espinaltiana. D’altra banda, en Jordi Salat va introduir un concepte que ha desenvolupat en la seva obra, el vernaclisme. Va quedar clar que, per tal de conèixer les arrels de la nostra nació, cal cercar lectures censurades o heterodoxes, o bé, com ha fet el nostre convidat d’avui, Antiblavers, explorar les dimensions de personatges arraconats per descobrir perquè no s’estudien ni són objecte de projectes de recerca. La universitat és, desgraciadament, una eina de control emprada per perpetuar un cert relat imposat al llarg dels segles per la Inquisició i els Borbons, amb l’ajut inestimable de botiflers, traïdors, i persones sense memòria nacional. De fet, el poder estranger que mana als Països Catalans des del segle XVIII ens vol desmemoriats de la nostra història, però, alhora, fanatitzats de la història adulterada que han anat teixint i repetint des de la Inquisició. Si volem assolir la llibertat del nostre poble, hem de començar exercint la llibertat de pensament.
Aprofito per compartir amb vosaltres aquest fragment de l’edició de 1981 de Lo llibre de les dones, d’en Francesc Eiximenis, el tema d’avui. El pròleg diu així:
Deixa un comentari